Hi ha pensadors i filòsofs que diuen: "Quan algú sap què és la felicitat, podem suposar que alguna vegada l'ha perduda".
I sí, és així. Penso que aquesta cita té tota la raó perquè només aquells qui han estat feliços, enyoren la felicitat quan no la tenen. I la busquen, la busquen desesperadament, ben il·lusos, ben innocents. No s'aturen a pensar i deixar-se emportar per la corrent dient: Com més la busqui menys la trobaré, potser és ella qui m'ha de trobar a mi.
Però és cert. I res és més trist que la tristesa d'una persona alegra. Perquè quan aquesta persona caigui en la tristesa, s'obsessionarà per trobar la felicitat... i el dia que menys ho esperi, el dia que no pensi ni en com està... tornarà a ser feliç.
